L'APRENENTATGE LLIURE / EL APRENDIZAJE LIBRE

L'APRENENTATGE LLIURE

Els primers anys de les nostres vides són fonamentals per a ser feliços la resta de les mateixes.

  Després d'observar com juga un xiquet ens plantejarem si les nostres activitats havien de tenir una finalitat i uns objectius, i arribarem a la següent conclusió: si al xiquet li hem donat retoladors i està jugant a col·locar-los uns dins dels altres per fer una torre altíssima, per què hauríem de dir-li que eixe no és l'objecte adient per a treballar la psicomotricitat?

  Als adults ens resulta complicat no intervindre al procés d'aprenentatge perque és així com aprenguérem la majoria: algú ens deia com havíem de fer i nosaltres l'imitavem.

  Si un xiquet necessita ajuda i estem amb ell, ens la demanarà. Es fonamental respectar les seues eleccions, inclús les que li provoquen frustració. Li donem espai i no hi ha res que puga fer malament; un dibuix sempre és preciós si no el comparem amb un altre i un joc no es millor que el que ell tria per si mateixa perquè està connectat amb el seu ésser i no hi ha separació entre el joc i la seua necessitat més profunda.

EL APRENDIZAJE LIBRE

  Los primeros años de nuestras vidas son fundamentales para ser felices el resto de las mismas.

  Tras observar cómo juega un niño nos planteamos si nuestras actividades debían tener un fin y unos objetivos, y llegamos a la siguiente conclusión: si al niño le hemos dado rotuladores y está jugando a colocarlos unos dentro de otros para hacer una torre altísima, ¿por qué deberíamos decirle que ese no es el objeto adecuado para trabajar la psicomotricidad?

  A los adultos nos resulta complicado no intervenir en el proceso de aprendizaje porque es así como aprendimos la mayoría: alguien nos decía cómo teníamos que hacer y nosotros imitábamos.

  Si un niño necesita ayuda y estamos con él, nos la pedirá. Es fundamental respetar sus elecciones, incluso las que les provocan frustración. Le damos espacio y no hay nada que pueda hacer mal; un dibujo siempre es precioso si no lo comparamos con otro y un juego no es mejor que el que él elige por si mismo porque vive conectado con su ser y no hay separación entre juego y su necesidad más profunda.